crossa

Català

• Pronúncia:

Oriental: /ˈkɾɔ.sə/

Occidental: nord-occidental /ˈkɾɔ.sa/, valencià /ˈkɾɔ.sa/, /ˈkɾɔ.sɔ/

• Rimes: -ɔsa
• Etimologia: D’origen discutit podria ser del germànic *krŭkkjō, segle XII.
• Anagrama: cossar

Nom

cros·sa f. ‎(plural crosses)

1. Bastó amb un travesser a sobre que serveix per recolzar-se a aquells que no poden caminar bé.
2. Barra de fusta amb dos ganxos en un extrem que serveix per a sostenir tabernacles.
3. Bastó en figura de gaiat que usaven els bisbes com a insígnia de la seva dignitat.
4. (argot casteller) Casteller de la pinya que es col·loca a cada banda del baix, amb una espatlla sota la seva aixella, falcant-lo i ajudant-lo a suportar el pes del castell i impedint que el baix es desequilibri.

Compostos i expressions

• Passar crossa: Detenir-se per algun temps en algun lloc.

Sinònims

• (Bastó per recolzar-se): clossa, muleta, xanca

Traduccions

Bastó per recolzar-se

• Alemany: Krücke ^(de) f.
• Anglès: crutch ^(en)
• Àrab: عُكَّاز‎ ^(ar) m.
• Bretó: flac'h ^(br) f.
• Búlgar: патерица ^(bg) f.
• Castellà: muleta ^(es)
• Coreà: 목다리 ^(ko)
• Danès: krykke ^(da) c.
• Eslovac: barla ^(sk) f.
• Eslovè: bergla ^(sl) f.
• Esperanto: lambastono ^(eo)
• Feroès: høkja ^(fo) f.
• Francès: béquille ^(fr)
• Georgià: ყავარჯენი ^(ka) ‎(kavàrdjeni)
• Grec: δεκανίκι ^(el) n. ‎(dekaniki)

• Hebreu: קַב‎ ^(he) m.
• Hongarès: mankó ^(hu)
• Italià: gruccia ^(it), stampella ^(it)
• Japonès: 松葉杖 ^(ja)
• Llatí: scipio ^(la)
• Macedoni: патерица ^(mk) f.
• Persa: عصا‎ ^(fa)
• Polonès: kula ^(pl) f., kula ^(pl) f.
• Portuguès: muleta ^(pt) f.
• Romanès: cârjă ^(ro) f.
• Rus: косты́ль ^(ru) m. ‎(kostil)
• Serbocroat: штака ^(sh), štaka ^(sh)
• Suec: krycka ^(sv) c.
• Txec: berle ^(cs) f.
• Xinès: 拐杖 ^(zh) ‎(guǎizhàng)

Barra per a sostenir tabernacles

• Castellà: horquilla ^(es)
• Francès: petite fourche ^(fr)

• Italià: forchetta ^(it)
• Llatí: furca ^(la)

Bastó dels bisbes

• Castellà: báculo ^(es) pastoral, cayado ^(es)
• Francès: crosse ^(fr)

• Italià: pastorale ^(it)
• Llatí: baculus ^(la) episcopalis

Vegeu també

• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català