crossa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈkɾɔ.sə/
Occidental:	nord-occidental /ˈkɾɔ.sa/
	valencià /ˈkɾɔ.sa/, /ˈkɾɔ.sɔ/

• Rimes: -ɔsa
• Etimologia: D’origen discutit podria ser del germànic *krŭkkjō, segle XII.

Nom

crossa f. ‎(plural crosses)

1. Bastó amb un travesser a sobre que serveix per recolzar-se a aquells que no poden caminar bé.
2. Barra de fusta amb dos ganxos en un extrem que serveix per a sostenir tabernacles.
3. Bastó en figura de gaiat que usaven els bisbes com a insígnia de la seva dignitat.
4. Bastó amb un costat corbat que usen els pagesos per agafar les ovelles.
5. (argot casteller) Conjunt de castellers de la pinya que es col·loquen a cada banda del baix, amb una espatlla sota la seva aixella, falcant-lo i ajudant-lo a suportar el pes del castell i impedint que el baix es desequilibri.
6. (mallorquí) Perxa
7. Pals amb un suport per cada peu on poder pujar i no tocar a terra.

Compostos i expressions

• Passar crossa: Detenir-se per algun temps en algun lloc.

Sinònims

• (Bastó corbat): bàcul, gaiato, gaiata
• (Pals pels peus): clossa, muleta, xanca

Traduccions

Bastó per recolzar-se

• Alemany: Krücke ^(de) f.
• Anglès: crutch ^(en)
• Àrab: عُكَّاز‎ ^(ar) m.
• Bretó: flac'h ^(br) f.
• Búlgar: патерица ^(bg) f. ‎(pateritsa)
• Castellà: muleta ^(es)
• Coreà: 목다리 ^(ko) ‎(mokdari)
• Danès: krykke ^(da) c.
• Eslovac: barla ^(sk) f.
• Eslovè: bergla ^(sl) f.
• Esperanto: lambastono ^(eo)
• Feroès: høkja ^(fo) f.
• Francès: béquille ^(fr)
• Georgià: ყავარჯენი ^(ka) ‎(kavàrdjeni)
• Grec: δεκανίκι ^(el) n. ‎(dekaniki)
• Hebreu: קַב‎ ^(he) m.
• Hongarès: mankó ^(hu)
• Italià: gruccia ^(it), stampella ^(it)
• Japonès: 松葉杖 ^(ja)
• Llatí: scipio ^(la)
• Macedoni: патерица ^(mk) f.
• Persa: عصا‎ ^(fa)
• Polonès: kula ^(pl) f., kula ^(pl) f.
• Portuguès: muleta ^(pt) f.
• Romanès: cârjă ^(ro) f.
• Rus: косты́ль ^(ru) m. ‎(kostil)
• Serbocroat: штака ^(sh), štaka ^(sh)
• Suec: krycka ^(sv) c.
• Txec: berle ^(cs) f.
• Xinès: 拐杖 ^(zh) ‎(guǎizhàng)

Barra per a sostenir tabernacles

• Castellà: horquilla ^(es)
• Francès: petite fourche ^(fr)
• Italià: forchetta ^(it)
• Llatí: furca ^(la)

Bastó dels bisbes

• Castellà: báculo ^(es) pastoral, cayado ^(es)
• Francès: crosse ^(fr)
• Italià: pastorale ^(it)
• Llatí: baculus ^(la) episcopalis

Miscel·lània

• Síl·labes: cros·sa (2)
• Anagrama: cossar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català