Català

modifica
Oriental:  /ku.βə.niˈd͡za/
Occidental:  nord-occidental /ku.βa.niˈd͡za/
valencià /ku.ba.niˈzaɾ/, /ku.βa.niˈza/

cubanitzar trans.

  1. Fer tornar cubà; fer prendre característiques cubanes.
    «Per al segon, Bel proposa irònicament “cubanitzar Catalunya” per prohibir que marxin.» (Aleix Moldes, La política catalana se suma al debat sobre la renda universal, Diari ARA, abr. 2021)
    «Per això el jazz va començar a Nova Orleans i la rumba a Cuba, precedida de les havaneres i les contradanses franceses vingudes d’Haití, contradanses que En Saumell va tenir cura de «cubanitzar» integrant-hi el ritme dels africans.» (Joan Casajuana, En Manuel Saumell i la música cubana, Institut Nova Història, jul. 2020)
    «Cap de les dues no va deixar descendència, i la branca dels Robrenyo hauria estroncat la tradició teatral si no hagués estat per en Joaquín, I'altre germà, net del veil Josep que s'havia ofegat en el naufragi de l'«Afortunada», i que va cubanitzar definitivament els ja anomenats Robreno en dedicar-se sobretot al gènere còmic i tenir continuació en els fills Gustavo i Francisco, ídols de I'Alhambra de I'Havana.» (Rine Leal, Una branca cubana del teatre catala, Serra d'Or, núm. 327, pàg. 92, des. 1986)

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: cubanitzo, cubanitza, cubanitzem

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: cu·ba·nit·zar (4)