• Pronúncia(i): /ˈkʊ.bɪ.tʊs/
  • Etimologia: Del verb cubō ‎(«jeure, reclinar-se»).

Adjectiu

modifica

cubitus m., cubita f., cubitum n.

  1. ajagut

Declinació

modifica

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu cubitus cubita cubitum cubitī cubitae cubita
Vocatiu cubite cubita cubitum cubitī cubitae cubita
Acusatiu cubitum cubitam cubitum cubitōs cubitās cubita
Genitiu cubitī cubitae cubitī cubitōrum cubitārum cubitōrum
Datiu cubitō cubitae cubitō cubitīs
Ablatiu cubitō cubitā cubitō cubitīs

cubitus m. ‎(genitiu cubitī)

  1. (Terminologia Anatomica) colze

Declinació

modifica
2a declinació -us, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu cubitus cubitī
Vocatiu cubite cubitī
Acusatiu cubitum cubitōs
Genitiu cubitī cubitōrum
Datiu cubitō cubitīs
Ablatiu cubitō cubitīs


Vegeu també

modifica
  • cubitus. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].