curiosus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kuː.rɪˈoː.sʊs/
• Etimologia: De cūra.

Adjectiu

cūriōsus m., cūriōsa f., cūriōsum n. ‎(comparatiu cūriōsior)

1. atent, acurat, interessat, minuciós, preocupat

   «est etiam supervacua ut sic dixerim operositas, ut a diligenti curiosus et a religione superstitio distat» (Quintilià, De Institutione oratoria, VIII.3.55)

   també és supèrflua, per dir-ho d'alguna manera, la seva laboriositat, i dista molt de ser acurat i diligent i de la superstició de la religió

2. curiós, interessat

   «est in omni historia curiosus» (Ciceró, Tusculanae I.108)

   Crisip es mostra interessat en cada història.

3. indiscret, xafarder

   «quae ut homini curioso ita perscribe ad me» (Ciceró Ad Atticum IV.11.2)

   Per què hauria de mantenir correspondència amb un xafarder.

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	cūriōsus	cūriōsa	cūriōsum		cūriōsī	cūriōsae	cūriōsa
Vocatiu	cūriōse	cūriōsa	cūriōsum		cūriōsī	cūriōsae	cūriōsa
Acusatiu	cūriōsum	cūriōsam	cūriōsum		cūriōsōs	cūriōsās	cūriōsa
Genitiu	cūriōsī	cūriōsae	cūriōsī		cūriōsōrum	cūriōsārum	cūriōsōrum
Datiu	cūriōsō	cūriōsae	cūriōsō		cūriōsīs
Ablatiu	cūriōsō	cūriōsā	cūriōsō		cūriōsīs

Antònims

• indifferēns