curiosa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ku.ɾiˈo.zə/, occidental /ku.ɾiˈo.za/
• Rimes: -oza

Adjectiu

curiosa f. ‎(plural curioses)

1. Forma femenina de curiós.

Miscel·lània

• Síl·labes: cu·ri·o·sa (4)
• Heterograma de 7 lletres (aciorsu)
• Anagrama: suriaco

Italià

Verb

curiosa

1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de curiosare
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de curiosare

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kuː.rɪˈoː.sa/, /kuː.rɪˈoː.saː/

Adjectiu

cūriōsa

1. nominatiu femení singular de cūriōsus
2. nominatiu neutre plural de cūriōsus
3. vocatiu femení singular de cūriōsus
4. vocatiu neutre plural de cūriōsus
5. acusatiu neutre plural de cūriōsus

cūriōsā

1. ablatiu femení singular de cūriōsus