decuplico

Potser volíeu: decuplicò


Català
Modifica

VerbModifica

de·cu·pli·co

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de decuplicar
    [Jo] decuplico, decuplique, decuplic o decupliqui.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb decuplicar
    [Que jo] decuplico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] decupliqui o decuplique.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb decuplicar
    [Que ell/ella/vostè] decuplico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] decupliqui o decuplique.


Castellà
Modifica

  • Pronúncia:
Peninsular: /de.kuˈpli.ko/
Americà: alt /de.kuˈpli.k(o)/, baix /de.kuˈpli.ko/

VerbModifica

de·cu·pli·co

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb decuplicar


Italià
Modifica

VerbModifica

decuplico

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de decuplicare