desacostara

Potser volíeu: desacostarà

Català

Verb

desacostara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb desacostar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb desacostar.

Variants

• [1] desacostés, desacostàs
• [2] desacostés, desacostàs

Miscel·lània

• Síl·labes: des·a·cos·ta·ra (5)