desagermanara

Potser volíeu: desagermanarà

Català

Verb

desagermanara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb desagermanar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb desagermanar.

Variants

• [1] desagermanés, desagermanàs
• [2] desagermanés, desagermanàs

Miscel·lània

• Síl·labes: des·a·ger·ma·na·ra (6)