Català

modifica
Oriental:  /də.zə.ʒər.məˈna/
Occidental:  nord-occidental /de.za.ʒer.maˈna/
valencià /de.za.d͡ʒeɾ.maˈnaɾ/, /de.za.d͡ʒeɾ.maˈna/

desagermanar trans., intr., pron. ‎(pronominal desagermanar-se)

  1. (transitiu) Fer abandonar un agermanament.
    «Quan ronden els estels per les teulades / en recerca del somni que els demana / i guaiten les foscors enamorades / que l'enuig de la llum desagermana, / la pau del món desplega la senyera / blava del cel, no blanca de la Lluna, / i eriça en tremolins la cabellera / d'Urània la gentil, mítica engruna.» (Artur Àlvarez, Les muses, 2008)
  2. (intransitiu, pronominal) Abandonar un agermanament.
    «Està vist que el voler i el poder s’han desagermanat aquesta vegada, divagant cadascú pels diferents aparadors on hom exposa les coses de la vida, mentre que jo, heu-me ací aturat entre els vestigis de la mort.» (Josep Sanç Moia, Esclat, pàg. 35, 1948)

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: desagermano, desagermana, desagermanem

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: des·a·ger·ma·nar (5)
  • Anagrama: arremangades

Vegeu també

modifica