desaigüe

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /dəˈzaj.ɣwə/, occidental /deˈzaj.ɣwe/
• Etimologia: Del castellà desagüe, segle XIX.

Nom

desaigüe m. ‎(plural desaigües)

1. (castellanisme) desguàs

Verb

desaigüe

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de desaiguar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb desaiguar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb desaiguar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb desaiguar.

Miscel·lània

• Síl·labes: des·ai·güe (3)
• Anagrama: aidegués

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, GDLC