desaire

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /dəˈzaj.ɾə/, occidental /deˈzaj.ɾe/
• Rimes: -ajɾe
• Etimologia: Del castellà desaire.

Nom

desaire m. ‎(plural desaires)

1. (castellanisme) afront

Verb

desaire

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de desairar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb desairar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb desairar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb desairar.

Miscel·lània

• Síl·labes: des·ai·re (3)
• Anagrama: ideares

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, GDLC