desconvinguéreu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /dəs.kum.biŋˈɡe.ɾəw/
	balear /dəs.koɱ.viŋˈɡe.ɾəw/, /dəs.kuɱ.viŋˈɡe.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /des.kom.biŋˈɡe.ɾew/
	valencià /des.koɱ.viŋˈɡe.ɾew/, /des.kom.biŋˈɡe.ɾew/

• Rimes: -eɾew

Verb

desconvinguéreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de desconvenir.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb desconvenir.

Variants

• [1] desconvenguéreu
• [2] desconvinguéssiu, desconvinguésseu, desconvenguéssiu

Miscel·lània

• Síl·labes: des·con·vin·gué·reu (5)