desconvingueren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /dəs.kum.biŋˈɡe.ɾən/
	balear /dəs.koɱ.viŋˈɡe.ɾən/, /dəs.kuɱ.viŋˈɡe.ɾən/
Occidental:	nord-occidental /des.kom.biŋˈɡe.ɾen/
	valencià /des.koɱ.viŋˈɡe.ɾen/, /des.kom.biŋˈɡe.ɾen/

• Rimes: -eɾen

Verb

desconvingueren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de desconvenir.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb desconvenir.

Variants

• [1] desconvengueren
• [2] desconvinguessin, desconvinguessen, desconvenguessin

Miscel·lània

• Síl·labes: des·con·vin·gue·ren (5)