desencoratge

Català

desencoratge

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de desencoratjar.
(occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb desencoratjar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb desencoratjar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb desencoratjar.