desencoratjar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /də.zəŋ.ku.ɾəˈd͡ʒa/
	balear /də.zəŋ.ko.ɾəˈd͡ʒa/, /də.zəŋ.ku.ɾəˈd͡ʒa/
Occidental:	nord-occidental /de.zeŋ.ko.ɾaˈd͡ʒa/
	valencià /de.zeŋ.ko.ɾaˈd͡ʒaɾ/, /de.zeŋ.ko.ɾaˈd͡ʒa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: desencoratjà
• Etimologia: Del prefix des- i encoratjar.

Verb

desencoratjar trans., pron. ‎(pronominal desencoratjar-se)

1. descoratjar

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	desencoratjar			haver desencoratjat
gerundi	desencoratjant			havent desencoratjat
participi	desencoratjat, desencoratjada, desencoratjats, desencoratjades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	desencoratjo	desencoratges	desencoratja	desencoratgem	desencoratgeu	desencoratgen
	desencoratge						val
	desencoratgi						sept
	desencoratj			desencoratjam	desencoratjau		bal
imperfet	desencoratjava	desencoratjaves	desencoratjava	desencoratjàvem	desencoratjàveu	desencoratjaven
passat simple	desencoratgí	desencoratjares	desencoratjà	desencoratjàrem	desencoratjàreu	desencoratjaren
futur	desencoratjaré	desencoratjaràs	desencoratjarà	desencoratjarem	desencoratjareu	desencoratjaran
condicional	desencoratjaria	desencoratjaries	desencoratjaria	desencoratjaríem	desencoratjaríeu	desencoratjarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	desencoratgi	desencoratgis	desencoratgi	desencoratgem	desencoratgeu	desencoratgin
	desencoratge	desencoratges	desencoratge			desencoratgen	occ, bal
imperfet	desencoratgés	desencoratgessis	desencoratgés	desencoratgéssim	desencoratgéssiu	desencoratgessin
		desencoratgesses		desencoratgéssem	desencoratgésseu	desencoratgessen
	desencoratjàs	desencoratjassis	desencoratjàs	desencoratjàssim	desencoratjàssiu	desencoratjassin	bal
		desencoratjasses		desencoratjàssem	desencoratjàsseu	desencoratjassen	val, bal (1)
	desencoratjara	desencoratjares	desencoratjara	desencoratjàrem	desencoratjàreu	desencoratjaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	desencoratja	desencoratgi	desencoratgem	desencoratgeu	desencoratgin
	–				desencoratjau		bal
	–		desencoratge			desencoratgen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... desencoratjat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... desencoratjar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... desencoratjat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... desencoratjat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... desencoratjat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... desencoratjat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... desencoratjar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... desencoratjat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... desencoratjat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... desencoratjat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: desencoratjo, desencoratja, desencoratgem

Miscel·lània

• Síl·labes: des·en·co·rat·jar (5)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC