encoratjar


Català
Modifica

Oriental: central /əŋ.ku.ɾəˈd͡ʒa/, balear /əŋ.ko.ɾəˈd͡ʒa/, /əŋ.ku.ɾəˈd͡ʒa/
Occidental: nord-occidental /eŋ.ko.ɾaˈd͡ʒa/, valencià /eŋ.ko.ɾaˈd͡ʒaɾ/

VerbModifica

encoratjar trans., pron. ‎(pronominal encoratjar-se)

  1. Convèncer algú de fer una cosa; adquirir la valentia suficient per fer-la, i especialment, per afrontar una dificultat.
    «I si, en un principi, va encoratjar un moviment de denúncia i revisió del passat, aviat fou suficientment caut per adonar-se que s'havia anat massa lluny...» [1]
    «Pitàgores va nàixer a l'illa de Samos i va conèixer Tales, qui el va encoratjar a desplaçar-se fins a Egipte per estudiar matemàtiques.» [2]

SinònimsModifica

AntònimsModifica

ConjugacióModifica


TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: en·co·rat·jar (4)
  • Anagrama: torcejaran

Vegeu tambéModifica

  1. Alberto Reig Tap, Josep Sánchez Cervelló, Transiciones en el mundo contemporáneo, Publicacions Universitat Rovira i Virgili, 2016, pàgina 455
  2. Antonio Martínez Naveira, Sobre la història de les matemàtiques a València i als països mediterranis: Lliçó magistral d’obertura de curs, Universitat de València, 1998, pàgina 27