desobeïra

Català

Verb

desobeïra

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb desobeir.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb desobeir.

Variants

• [1] desobeigués, desobeïssi, desobeiguera, desobeís
• [2] desobeigués, desobeïssi, desobeiguera, desobeís

Miscel·lània

• Anagrama: adoberies