desobeigués

Català

Verb

desobeigués

1. (col·loquial) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb desobeir.
2. (col·loquial) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb desobeir.

Variants

• [1] desobeïssi, desobeiguera, desobeís, desobeïra
• [2] desobeïssi, desobeiguera, desobeís, desobeïra