desobeïxa

Català

Verb

desobeïxa

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb desobeir.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb desobeir.

Variants

• [1] desobeeixi, desobeïsca, desobeesqui, desobeesca
• [2] desobeeixi, desobeïsca, desobeesqui, desobeïxo, desobeesca