desobeïxo

Català

Verb

desobeïxo

1. (nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de desobeir.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb desobeir.

Variants

• [1] desobeeix, desobeeixo, desobeesc, desobeeixi, desobeïsc
• [2] desobeeixi, desobeïsca, desobeesqui, desobeïxa, desobeesca

Miscel·lània

• Anagrama: obsedeixo