disfrute

Potser volíeu: disfruté

Català

Verb

disfrute

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de disfrutar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb disfrutar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb disfrutar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb disfrutar.

Variants

• [1] disfruto, disfruti, disfrut
• [2] disfruti
• [3] disfruti
• [4] disfruti

Miscel·lània

• Síl·labes: dis·fru·te (3)
• Heterograma de 8 lletres (defirstu)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /disˈfɾu.te/, meridional /dihˈfɾu.te/

Americà: alt /d(i)sˈfɾu.te/, baix /dihˈfɾu.te/

• Rimes: -ute
• Etimologia: Nom: De disfrutar i el sufix -e.

Nom

disfrute m. ‎(plural disfrutes)

1. gaudi

Verb

disfrute

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb disfrutar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb disfrutar

Miscel·lània

• Síl·labes: dis·fru·te (3)
• Heterograma de 8 lletres (defirstu)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre disfrute