disputo

Català

Verb

dis·pu·to

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de disputar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb disputar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb disputar

Castellà

• Pronúncia: /disˈpu.to/

Verb

dis·pu·to

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb disputar