duésseu

Català

Verb

duésseu

1. (col·loquial central) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb dur.

Variants

• duguéssou, duguéssiu, duguésseu, duguéreu

Miscel·lània

• Síl·labes: du·és·seu (3)