duc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈduk/^ⓘ
• Rimes: -uk
• Etimologia: [1] Del francès duc, del llatí dux ‎(«guia»), segle XIII.
• Etimologia: [2] D’origen onomatopeic, associat al títol nobiliari, segle XVI.

Nom

duc m. ‎(plural ducs, femení duquessa)

1. Títol nobiliari per damunt del de marquès i per sota del de príncep.
2. Persona que posseeix el títol nobiliari de duc.
3. Sobirà d'un ducat.

Derivats

• arxiduc
• gran duc

Traduccions

Títol nobiliari

• Anglès: duke ^(en), Duke ^(en)
• Castellà: duque ^(es) m.
• Francès: duc ^(fr) m.
• Portuguès: duque ^(pt)

Nom

duc m. ‎(plural ducs)

1. Ocell pertanyent a la família dels estrígids (Bubo bubo).

Sinònims

• brúfol, gaús

Compostos i expressions

• duc mitjà
• petit duc

Traduccions

Ocell bubo bubo

• Anglès: eagle owl ^(en)
• Asturià: curuxón ^(ast), gárabu ^(ast), uxu ^(ast)
• Castellà: búho real ^(es) m.
• Francès: grand-duc ^(fr) m.

Verb

duc

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de dur.

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

Francès

Nom

duc m. ‎(plural ducs, femení duchesse)

1. duc