duo

Potser volíeu: dúo, δύο

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdʊ.ɔ/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *dwóh₁.

Numeral

duo

← I	II		III →
Cardinal: Ordinal:		duo secundus

1. (numeral) dos, símbol II.

Declinació

Irregular, sense singular.

Cas	Plural
	Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	duo	duae	duo
Vocatiu	duo	duae	duo
Acusatiu	duōs, duo	duās	duo
Genitiu	duōrum	duārum	duōrum
Datiu	duōbus	duābus	duōbus
Ablatiu	duōbus	duābus	duōbus

Nota: El genitiu masculí i neutre també es poden trobar en la forma duum o duûm.