dos

Potser volíeu: DOS

Català

Pronúncia(i): /ˈdos/
Rimes: -os
Etimologia: Del llatí duos, segle XII.

Numeral

← 1	2		3 →
Cardinal: Ordinal: Partitiu: Col·lectiu: Multiplicatiu: Prefix:		dos segon mig parell doble bi-
Viccionari:Llista de nombres en català

dos m. ‎(femení dues o dos)

(cardinal) Un més un.
Té dos anys.
(valor ordinal, invariable) Segon, segona.
La pàgina dos

El dia dos de maig

Derivats

dotze (12), vint-i-dos (22), trenta-dos (32), ... noranta-dos (92), dos-cents (200).

Nota

El femení dues només s'usa com a adjectiu cardinal. En alguns parlars i en alguns escrits literaris històrics s'utilitza dos de forma invariable.

Traduccions

Afrikaans: twee ^(af)
Aimara: paya ^(ay)
Alemany: zwei ^(de)
Anglès: two ^(en)
Aragonès: dos ^(an)
Armeni: երկու ^(hy) ‎(ierkú)
Basc: bi ^(eu)
Bretó: daou ^(br)
Castellà: dos ^(es)
Cherokee: ᏔᎵ ^(chr)
Esperanto: du ^(eo)
Estonià: kaks ^(et)
Finès: kaksi ^(fi)
Francès: deux ^(fr)
Frisó occidental: twa ^(fy)
Gallec: dous ^(gl)
Grec: δυο ^(el) ‎(dio)
Italià: due ^(it)
Kurd: du ^(ku)
Lituà: du ^(lt)
Llengua de signes catalana: DOS ^(csc)
Maori: rua ^(mi)
Nàhuatl: ome ^(nah)
Neerlandès: twee ^(nl)
Noruec: to ^(no)
Occità: dos ^(oc), dus ^(oc)
Polonès: dwa ^(pl)
Portuguès: duas ^(pt)
Romanès: doi ^(ro)
Rus: два ^(ru) ‎(dva)
Sicilià: dui ^(scn)
Suec: två ^(sv)
Tahitià: e piti ^(ty), rua ^(ty)
Való: deus ^(wa)

Nom

dos m. ‎(plural dosos)

Xifra i nombre 2.
(argot casteller) Sinònim de torre.
Un dos de sis (2 de 6, 2d6), castell de sis pisos amb dos castellers a cada pis del tronc.
(argot casteller) Casteller del pom de dalt que forma una parella sota l'acotxador i l'enxaneta.
(peixos) rajada de Sant Pere

Relacionats

Castellers: baix, segon, terç, quart, quint, sisè, setè, dos, aixecador, enxaneta

Nom

dos f. pl.

(dialectal) Les dues, la segona hora.
Són les dos (dues) de la tarda

Nom

dos m. pl.

Forma plural de do ‎(«nota musical»).

Nom

dos m. ‎(plural dossos)

Grafia antiga per dors.

Compostos i expressions

tocar el dos

Derivats

adossar

Verb

dos

(alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de dosar.

Variants

doso, dosi

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia
Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Optimot

Anglès

Pronúncia: /duːz/

Nom

dos

forma plural de do

Castellà

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈdos/, meridional /ˈdoh/

Americà: alt /ˈdos/, baix /ˈdoh/, austral /ˈdos/

Rimes: -os
Etimologia: Del llatí duos.

Numeral

← 1	2		3 →
Cardinal: Ordinal: Partitiu: Col·lectiu: Multiplicatiu:		dos segundo mitad par doble

dos

(cardinal) dos
(valor ordinal) dos

Nom

dos m. ‎(plural doses)

dos

Francès

Pronúncia: /do/ àudio
Etimologia: Del llatí dorsum

Nom

dos m. ‎(plural invariable)

Esquena, dors, part posterior del tronc humà.

Llatí

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /doːs/

Nom

dōs f. ‎(genitiu dōtis)

dot

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	dōs	dōtēs
Vocatiu	dōs	dōtēs
Acusatiu	dōtem	dōtēs
Genitiu	dōtis	dōtum
Datiu	dōtī	dōtibus
Ablatiu	dōte	dōtibus

Occità

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdus/
Àudio: Bearn
Etimologia: Del llatí duos.

Numeral

← 1	2		3 →
Cardinal: Ordinal: Partitiu: Col·lectiu: Multiplicatiu:		dos segond mièg parelh doble

dos m. ‎(femení doas)

(cardinal) dos

Sinònims

(gascó): dus m., duas f.
(aranès): dues f.