dote
Català
modificaVerb
modificadote
- (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de dotar.
- (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb dotar.
- (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb dotar.
- (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb dotar.
Variants
modificaMiscel·lània
modifica- Síl·labes: do·te (2)
Castellà
modifica- Pronúncia(i):
- Peninsular: /ˈdo.te/
- Americà: alt /ˈdo.t(e)/, baix /ˈdo.te/
Nom
modificadote f. (plural dotes)
Notes
modificaEn el sentit d'«aportació de la núvia en un matrimoni», el gènere és vacil·lant, normalment en femení però també pot ser masculí.
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: do·te (2)
Italià
modificaNom
modificadote f. (plural doti)
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: dò·te (2)
Llatí
modifica- Pronúncia(i): /ˈdoː.tɛ/
Nom
modificadōte
- ablatiu singular de dōs