Català

modifica

dote

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de dotar.
  2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb dotar.
  3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb dotar.
  4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb dotar.

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: do·te (2)

Castellà

modifica
Peninsular: /ˈdo.te/
Americà: alt /ˈdo.t(e)/, baix /ˈdo.te/

dote f. ‎(plural dotes)

  1. dot (aportació de la núvia)
  2. dot (qualitat o capacitat innata)

En el sentit d'«aportació de la núvia en un matrimoni», el gènere és vacil·lant, normalment en femení però també pot ser masculí.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: do·te (2)

Italià

modifica
  • Pronúncia: /ˈdɔː.te/
  • Etimologia: Del llatí dōtem.

dote f. ‎(plural doti)

  1. dot (aportació de la núvia)
  2. dot (qualitat o capacitat innata)

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: dò·te (2)
  • Pronúncia(i): /ˈdoː.tɛ/

dōte

  1. ablatiu singular de dōs