Potser volíeu: duplicà

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /duˈpɫi.kə/, occidental /duˈpɫi.ka/
  • Rimes: -ika

duplica

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de duplicar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb duplicar.

Italià

modifica

duplica

  1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de duplicare
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de duplicare