Potser volíeu: dupliqué

Català

modifica
  • Pronúncia(i): occidental /duˈpɫi.ke/
  • Rimes: -ike

duplique

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de duplicar.
    Forma valenciana: [jo] duplico, duplique, duplic o dupliqui.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb duplicar.
    [Que jo] dupliqui o duplique.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb duplicar.
    [Que ell/ella/vostè] dupliqui o duplique.
  4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb duplicar.
    Dupliqui o duplique [ell/ella/vostè].