duplico

Potser volíeu: duplicò

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /duˈpɫi.ku/, occidental /duˈpɫi.ko/
• Rimes: -iko

Verb

duplico

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de duplicar.

   [Jo] duplico, duplique, duplic o dupliqui.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb duplicar.

   [Que jo] duplico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] dupliqui o duplique.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb duplicar.

   [Que ell/ella/vostè] duplico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] dupliqui o duplique.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /duˈpli.ko/

Americà: alt /duˈpli.k(o)/, baix /duˈpli.ko/

• Rimes: -iko

Verb

duplico

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb duplicar

Italià

Verb

duplico

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de duplicare

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdʊ.pli.koː/
• Etimologia: Compost de duo ‎(«dos») i plico ‎(«plegar»).

Verb

duplicō ‎(1a present^?), duplicās ‎(2a present), duplicāre ‎(infinitiu), duplicāvī ‎(perfet), duplicātum ‎(supí)

1. doblar, duplicar
2. augmentar
3. doblegar