Català

modifica
  • Pronúncia(i): /du.pɫiˈka.βi/

duplicavi

  1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de duplicar.
    Forma septentrional per [jo] duplicava.

Italià

modifica

duplicavi

  1. segona persona singular (tu) de l'imperfet d'indicatiu de duplicare
  • Pronúncia(i): /dʊ.plɪˈkaː.wiː/

duplicāvī

  1. primera persona singular del pretèrit perfet d'indicatiu actiu de duplico