eixancar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.ʃəŋˈka/
Occidental:	nord-occidental /ej.ʃaŋˈka/
	valencià /ej.ʃaŋˈkaɾ/, /e.ʃaŋˈka/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: eixancà
• Etimologia: Del llatí vulgar *exhancare, de ex- i *hanca ‎(«anca»), segle XIV.

Verb

eixancar trans.

1. eixancarrar

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	eixancar			haver eixancat
gerundi	eixancant			havent eixancat
participi	eixancat, eixancada, eixancats, eixancades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	eixanco	eixanques	eixanca	eixanquem	eixanqueu	eixanquen
	eixanque						val
	eixanqui						sept
	eixanc			eixancam	eixancau		bal
imperfet	eixancava	eixancaves	eixancava	eixancàvem	eixancàveu	eixancaven
passat simple	eixanquí	eixancares	eixancà	eixancàrem	eixancàreu	eixancaren
futur	eixancaré	eixancaràs	eixancarà	eixancarem	eixancareu	eixancaran
condicional	eixancaria	eixancaries	eixancaria	eixancaríem	eixancaríeu	eixancarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	eixanqui	eixanquis	eixanqui	eixanquem	eixanqueu	eixanquin
	eixanque	eixanques	eixanque			eixanquen	occ, bal
imperfet	eixanqués	eixanquessis	eixanqués	eixanquéssim	eixanquéssiu	eixanquessin
		eixanquesses		eixanquéssem	eixanquésseu	eixanquessen
	eixancàs	eixancassis	eixancàs	eixancàssim	eixancàssiu	eixancassin	bal
		eixancasses		eixancàssem	eixancàsseu	eixancassen	val, bal (1)
	eixancara	eixancares	eixancara	eixancàrem	eixancàreu	eixancaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	eixanca	eixanqui	eixanquem	eixanqueu	eixanquin
	–				eixancau		bal
	–		eixanque			eixanquen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... eixancat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... eixancar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... eixancat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... eixancat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... eixancat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... eixancat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... eixancar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... eixancat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... eixancat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... eixancat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: eixanco, eixanca, eixanquem

Derivats

• eixancarrar, augmentatiu que l'ha substituït.

Miscel·lània

• Síl·labes: ei·xan·car (3)
• Anagrames: encaixar, encarixa, xacarien, xericana

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot