eixancarrar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.ʃəŋ.kəˈra/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /ej.ʃaŋ.kaˈra/
	valencià /ej.ʃaŋ.kaˈraɾ/, /e.ʃaŋ.kaˈra/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: eixancarrà
• Etimologia: De eixancar i el sufix -arra, segle XIX.

Verb

eixancarrar trans., pron. ‎(pronominal eixancarrar-se)

1. Separar una cama de l'altra.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	eixancarrar			haver eixancarrat
gerundi	eixancarrant			havent eixancarrat
participi	eixancarrat, eixancarrada, eixancarrats, eixancarrades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	eixancarro	eixancarres	eixancarra	eixancarrem	eixancarreu	eixancarren
	eixancarre						val
	eixancarri						sept
	eixancarr			eixancarram	eixancarrau		bal
imperfet	eixancarrava	eixancarraves	eixancarrava	eixancarràvem	eixancarràveu	eixancarraven
passat simple	eixancarrí	eixancarrares	eixancarrà	eixancarràrem	eixancarràreu	eixancarraren
futur	eixancarraré	eixancarraràs	eixancarrarà	eixancarrarem	eixancarrareu	eixancarraran
condicional	eixancarraria	eixancarraries	eixancarraria	eixancarraríem	eixancarraríeu	eixancarrarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	eixancarri	eixancarris	eixancarri	eixancarrem	eixancarreu	eixancarrin
	eixancarre	eixancarres	eixancarre			eixancarren	occ, bal
imperfet	eixancarrés	eixancarressis	eixancarrés	eixancarréssim	eixancarréssiu	eixancarressin
		eixancarresses		eixancarréssem	eixancarrésseu	eixancarressen
	eixancarràs	eixancarrassis	eixancarràs	eixancarràssim	eixancarràssiu	eixancarrassin	bal
		eixancarrasses		eixancarràssem	eixancarràsseu	eixancarrassen	val, bal (1)
	eixancarrara	eixancarrares	eixancarrara	eixancarràrem	eixancarràreu	eixancarraren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	eixancarra	eixancarri	eixancarrem	eixancarreu	eixancarrin
	–				eixancarrau		bal
	–		eixancarre			eixancarren	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... eixancarrat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... eixancarrar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... eixancarrat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... eixancarrat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... eixancarrat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... eixancarrat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... eixancarrar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... eixancarrat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... eixancarrat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... eixancarrat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: eixancarro, eixancarra, eixancarrem

Sinònims

• eixancar, eixarrancar, escamarlar, escamarrar, escarramar, escarranxar-se

Traduccions

Traduccions

• Anglès: spread the legs ^(en)
• Castellà: despatarrar ^(es)
• Francès: écarter les jambes ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: ei·xan·car·rar (4)
• Anagrama: eixarrancar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.