eixancarres

Potser volíeu: eixancarrés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.ʃəŋˈka.rəs/
Occidental:	nord-occidental /ej.ʃaŋˈka.res/
	valencià /ej.ʃaŋˈka.res/, /e.ʃaŋˈka.res/

• Rimes: -ares

Verb

eixancarres

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de eixancarrar.
2. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb eixancarrar.

   [Que tu] eixancarris o eixancarres; [tu] no eixancarris o eixancarres.