Potser volíeu: eixancarrés

Català

modifica
Oriental:  /ə.ʃəŋˈka.rəs/
Occidental:  nord-occidental /ej.ʃaŋˈka.res/
valencià /ej.ʃaŋˈka.res/, /e.ʃaŋˈka.res/

eixancarres

  1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de eixancarrar.
  2. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb eixancarrar.
    [Que tu] eixancarris o eixancarres; [tu] no eixancarris o eixancarres.