Català

modifica
  • Pronúncia(i): /ə.ʃəŋˈka.ris/
  • Rimes: -aris

eixancarris

  1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb eixancarrar.
    [Que tu] eixancarris o eixancarres; [tu] no eixancarris o eixancarres.