Català

modifica
  • Pronúncia(i): occidental /ej.ʃaŋˈka.re/

eixancarre

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de eixancarrar.
    Forma valenciana: [jo] eixancarro, eixancarre, eixancarr o eixancarri.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb eixancarrar.
    [Que jo] eixancarri o eixancarre.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb eixancarrar.
    [Que ell/ella/vostè] eixancarri o eixancarre.
  4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb eixancarrar.
    Eixancarri o eixancarre [ell/ella/vostè].

Miscel·lània

modifica