Potser volíeu: elevé, élève

Català

modifica

eleve

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de elevar.
  2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb elevar.
  3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb elevar.
  4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb elevar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: e·le·ve (3)

Castellà

modifica
Peninsular: \eˈle.βe\
Americà: alt /eˈle.be/, baix \eˈle.βe\

eleve

  1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb elevar
  2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb elevar
  3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb elevar

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: e·le·ve (3)

Romanès

modifica

eleve

  1. vocatiu singular de elev

eleve

  1. forma plural de elevă
  2. genitiu i datiu indefinit singular de elevă