Català

modifica

elevo

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de elevar.
  2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb elevar.
  3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb elevar.
  • Pronúncia(i): /ˈeː.lɛ.woː/
  • Etimologia: Del prefix ex- i levō.

ēlevō ‎(1a present?), ēlevās ‎(2a present), ēlevāre ‎(infinitiu), ēlevāvī ‎(perfet), ēlevātum ‎(supí)

  1. elevar, jo elevo

Romanès

modifica

elevo

  1. vocatiu singular de elevă