embotornares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.bu.turˈna.ɾəs/
	balear /əm.bo.toɾˈna.ɾəs/, /əm.bu.turˈna.ɾəs/
Occidental:	/em.bo.toɾˈna.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

embotornares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de embotornar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb embotornar.

Variants

• [2] embotornessis, embotornesses, embotornasses

Miscel·lània

• Anagrama: embotornar-se