encarís

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əŋ.kəˈɾis/, occidental /eŋ.kaˈɾis/
• Rimes: -is

Verb

encarís

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb encarir.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb encarir.

Variants

• [1] encarigués, encarissi, encariguera, encarira
• [2] encarigués, encarissi, encariguera, encarira

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ca·rís (3)
• Heterograma de 7 lletres (aceinrs)
• Anagrames: arsènic, carenis, carines, carinés, càrnies, encisar, escarni, escarní, sarcien, sincera

Català antic

Verb

encarís

1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet de subjuntiu de encarir
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet de subjuntiu de encarir

Variants

• [1] encarira
• [2] encarira