encarigueva

Català

Verb

encarigueva

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de encarir.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de encarir.

Variants

• [1] encariva, encaria
• [2] encariva, encaria

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ca·ri·gue·va (5)