Potser volíeu: encontré


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /əŋˈkɔn.tɾə/, occidental /eŋˈkɔn.tɾe/
Informal: occidental /aŋˈkɔn.tɾe/
  • Etimologia: Del català antic encontrar ‎(«xocar frontalment») amb desinència zero i vocal de reforç, segle XIV.

NomModifica

en·con·tre m. ‎(plural encontres)

  1. Moment en què dues persones que es volien veure es troben.
    El cavaller va sortir a l'encontre del rei.
  2. Cita per lluitar o disputar alguna cosa.
    L'encontre entre els dos equips de futbol serà aquest dimecres.
  3. ensurt, contratemps

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Francès
Modifica

  • Pronúncia: /ɑ̃ˈkɔ̃tʁ/
  • Etimologia: Del prefix en- i contre.

NomModifica

encontre m. ‎(plural encontres)

  1. encontre, oposició
    Deux systèmes sont en présence […]. Le premier est impraticable, le second donnerait lieu à des glissements qui iraient à l’encontre du but proposé.[1]—«Dos sistemes estan presents...El primer és impracticable, el segon conduiria a camins que estarien en oposició del punt inicial.»

Vegeu tambéModifica

  1. D. de Prat, Nouveau manuel complet de filature ; 1re partie : Fibres animales & minérales, Encyclopédie Roret, 1914