Potser volíeu: encunyarà

Català

modifica

encunyara

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb encunyar.
  2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb encunyar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: en·cu·nya·ra (4)