enduésseu

Català

Verb

enduésseu

1. (col·loquial central) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb endur-se.

Variants

• enduguéssou, enduguéssiu, enduguésseu, enduguéreu

Miscel·lània

• Síl·labes: en·du·és·seu (4)