enduguéssou

Català

Verb

enduguéssou

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb endur-se.

Variants

• enduésseu, enduguéssiu, enduguésseu, enduguéreu

Miscel·lània

• Síl·labes: en·du·gués·sou (4)