enduguéssom

Català

Verb

enduguéssom

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb endur-se.

Variants

• enduiessin, enduguéssim, enduguéssem, enduguérem

Miscel·lània

• Síl·labes: en·du·gués·som (4)