enduiessin

Català

Verb

enduiessin

1. (col·loquial central) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb endur-se.

Variants

• enduguéssom, enduguéssim, enduguéssem, enduguérem

Miscel·lània

• Síl·labes: en·du·ies·sin (4)