enduguérem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ən.duˈɣe.ɾəm/, occidental /en.duˈɣe.ɾem/
• Rimes: -eɾem

Verb

enduguérem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de endur-se.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb endur-se.

Variants

• [2] enduiessin, enduguéssom, enduguéssim, enduguéssem

Miscel·lània

• Síl·labes: en·du·gué·rem (4)