enervàreu

Potser volíeu: enervareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.nərˈba.ɾəw/, balear /ə.nəɾˈva.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /e.nerˈβa.ɾew/
	valencià /e.neɾˈva.ɾew/, /e.neɾˈβa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

enervàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de enervar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb enervar.

Variants

• [2] enervéssiu, enervésseu, enervàssiu, enervàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: e·ner·và·reu (4)
• Anagrames: enverareu, enveràreu, venerareu, veneràreu