Català

modifica
Oriental:  central /ə.nərˈba/, balear /ə.nəɾˈva/
Occidental:  nord-occidental /e.nerˈβa/
valencià /e.neɾˈvaɾ/, /e.neɾˈβa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: enervà
  • Etimologia: Cultisme del llatí enervāre, de nervium ‎(«nervi»), segle XIX. El sentit habitual actual, «posar nerviós», és un calc semàntic del castellà enervar, calc del francès énerver.

enervar trans., pron. ‎(pronominal enervar-se)

  1. (medicina) Extirpar un nervi.
  2. Deixar sense nervi, sense energia.
  3. Fer posar nerviós, fer perdre la paciència.
    M'estàs enervant i al final ens enfadarem.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: enervo, enerva, enervem
Vocal rizotònica: /e/

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: enervar