Català

modifica
Oriental: central /ə.nərˈba/, balear /ə.nəɾˈva/
Occidental: nord-occidental /e.nerˈβa/
valencià /e.neɾˈvaɾ/, /e.neɾˈβa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: enervà
  • Etimologia: Cultisme del llatí enervāre, de nervium («nervi»), segle XIX. El sentit habitual actual, «posar nerviós», és un calc semàntic del castellà enervar, calc del francès énerver.

enervar trans., pron. (pronominal enervar-se)

  1. (medicina) Extirpar un nervi.
  2. Deixar sense nervi, sense energia.
  3. Fer posar nerviós, fer perdre la paciència.
    M'estàs enervant i al final ens enfadarem.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: enervo, enerva, enervem
Vocal rizotònica: /e/

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: enervar